Com una resposta positiva a l’esperit de “Laudato si” sobre la cura de la casa comuna, el passat mes d’abril es va celebrar als Estats Units la Cimera Mundial sobre el Clima. El Secretari General de l’ONU, António Guterres, va demanar als líders de tot el món que prenguin mesures urgents en relació amb el clima: “La mare naturalesa no espera. […] Necessitem un planeta verd, però el món està en alerta vermella”. El màxim responsable de l’ONU va fer una crida a la comunitat internacional perquè aquesta sigui “una dècada de transformació”, començant per la creació d’una coalició mundial per aconseguir emissions netes zero a mitjan segle, i assolir així els objectius de l’Acord de París sobre el canvi climàtic.
Afi rmà que “els joves estan empenyent als seus majors a fer el que és correcte”. I va instar tots els països, començant pels principals emissors, a fer el següent pas en la direcció correcta presentant nous i més ambiciosos plans d’acció climàtica en el marc de l’Acord de París. Així mateix, va demanar que es posin sobre la taula propostes concretes que facilitin l’accés a un major fi nançament i suport tecnològic per als països més vulnerables, abans de la crucial Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que se celebrarà el
novembre vinent a Glasgow.
La Secretària Executiva de l’ONU per al Canvi Climàtic, Patricia Espinosa, va comentar sobre la Cimera: “L’emergència del canvi climàtic al món és un perill clar, present i creixent per a tots els habitants del planeta. No reconeix fronteres, i tot i que els països es puguin veure afectats de manera diferent, cap no és immune. Aquest és un moment de lideratge, valor i solidaritat per part dels líders mundials, un moment en què han de prendre les decisions difícils necessàries per complir fi nalment les promeses de l’Acord de París, allunyar el món del desastre i dirigir·lo cap a una erasense precedents de creixement, prosperitat i esperança per a tothom”.
Aquesta Cimera, recolzada pel President nord·americà Joe Biden i que ha reunit més de 40 països que representen el 80% de les emissions mundials, és un pas encoratjador i positiu en la direcció correcta. Es una crida a l’esperança, pels compromisos mostrats per diversos països participants, i alhora un repte per a tots perquè portin aquest lideratge i impuls a les crucials negociacions de la cimera de novembre.
Estats Units presentà a la Cimera les seves noves contribucions a nivell nacional, amb l’objectiu d’aconseguir una reducció en les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Així mateix, la Cimera ha mostrat que el rumb de l’acció climàtica està canviant, però que encara hi ha un llarg camí per recórrer per tal d’evitar una catàstrofe climàtica permanent. Hem d’aprofi tar urgentment l’impuls d’aquesta iniciativa internacional, en aquest any decisiu per a les persones i el planeta. Els compromisos i les accions anunciades donen un estímul molt necessari als col·lectius per fer front a la crisi climàtica. Des del compromís de la Doctrina Social de l’Església, hem de valorar tota iniciativa que vagi en sintonia amb la cura de la natura i el medi ambient.