L’ésser humà, cridat a viure la vida de Déu transformat a imatge de Crist, és una realitat personal i comunitària. El seu ésser comunitari se centra en la mateixa crida divina: els homes són creats en unió i cridats a la mateixa finalitat: Déu, que és vida en unió, Pare-Fill-Esperit Sant.
No es pot viure si no és en allò social, que és exigència natural, amb els altres. En aquest intercanvi, l’home desenvolupa les seves capacitats, responent a la seva vocació. L’home és responsable de les seves decisions, fa projectes amb els quals dona sentit a la seva vida. La vida social no es fa per la unió que ha estat determinada pels homes, sinó que és el conjunt de persones unides harmònicament per un principi d’unitat que supera cadascuna, perdurant en el temps; en ella es du a terme allò que l’home, persona en si, no aconsegueix per si mateixa: és el recull del passat, que es viu en el present ampliant el seu horitzó i es prepara pel futur. Es reben talents que enriqueixen cada home i alhora cada home ha de fructificar. Hom es compromet amb la comunitat i s’hi enriqueix amb aquesta.
No es pot viure si no és en allò social, que és exigència natural, amb els altres.
Els éssers humans ens necessitem mútuament i, per això, estem necessàriament units i formem grups de molt diverses formes i amb determinats fins; formem la societat en grups variats i amb accions molt diverses. Ara bé, viure en societat no consisteix tan sols a restar plegats. Viure en societat, de forma tan variada i amb grups tan diferents, comporta tenir en compte dues coses: que els membres són persones humanes, i que es necessita una organització per a aquesta convivència, de manera que totes les persones i grups quedin entrellaçats i orientats adequadament vers el bé de tots, i això ens porta a pensar en la comunitat política.
Cal afirmar que l’home és el fonament de la societat i de la comunitat política; de les persones, anteriors a ella, en deriva la comunitat humana; existeixen unides i la societat civil és prioritària. La comunitat política organitza i du a terme aquesta unió, que està al servei de la comunitat civil i condueix a una finalitat clara: el complet creixement de cada membre, cridat per ella a col·laborar per realitzar el bé comú, la veritat i el bé.
La comunitat política està feta per persones i afecta tothom, no és qüestió o tasca d’uns quants. És unitat orgànica i organitzadora de la comunitat humana, del poble. Cada persona té funcions per exercir segons les seves capacitats, i cadascuna té opinió sobre allò públic, expressant amb llibertat la seva responsabilitat i la seva sensibilitat política. Això s’ha d’exercir a la vida social. Si cada ésser humà les ha rebut de Déu, aquestes possibilitats han de ser realitzades, i les autoritats no poden anul·lar-les, sinó ajudar perquè es puguin exercir degudament.
I si la comunitat política és unitat organitzadora de la comunitat humana, ha de desenvolupar i orientar allò que és el bé dels que formen la comunitat humana: les persones i els seus valors fonamentals per a l’existència, el desenvolupament i el cultiu personal i comunitari. Són essencials per a la persona: no només els béns materials, sinó sobretot allò moral i espiritual: la comunicació, els drets, els béns de l’esperit, la veritat; cercar el bé de cada poble, cultivar íntegrament la persona, conrear la seva interioritat, cercar la conversió del cor, i impulsar la justícia i el bé comú.
Foto de Jacek Dylag en Unsplash