“Les ferides, el perdó i la reconciliació” ha estat el lema de les Jornades de Teologia d’enguany. Prop de 120 persones d’arreu d’Urgell van omplir la sala d’actes del Seminari diocesà
Les Jornades de Teologia, que organitza cada final d’estiu la Delegació d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell, enguany al Seminari Diocesà d’Urgell, a La Seu d’Urgell, es van celebrar el dijous 29 d’agost, amb notable assistència de mestres i professors de religió, catequistes, públic laic, i sacerdots. Les Jornades van ser presidides per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives. El tema d’enguany era: “Les ferides, el perdó i la reconciliació”. Fou desglossat pel Dr. Serafín Béjar, sacerdot de Granada, doctor en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en Filosofia per la Universitat de Granada. El P. Béjar se centrà en els elements constitutius de la cristologia i el perdó, explicant que perdonar és un procés i no un acte puntual; un procés que podria considerar-se un camí de conversió. També el Dr. Francesc Torralba, doctor en Filosofia i Teologia per la Universitat de Barcelona i Coordinador de les Jornades de Teologia, va tractar, el divendres, de les ferides del passat, dels relats del perdó a la Bíblia i del significat de la reconciliació.
La Jornada de Teologia va acollir els assistents a partir de quarts d’onze del matí, a la Sala d’actes del Seminari Diocesà. El Delegat d’Ensenyament, Mn. Pepe Chisvert, obrí la trobada amb unes paraules d’agraïment als assistents per la bona acollida que tenen les Jornades, així com animà als mestres i professors en la seva tasca pastoral. Després, l’Arquebisbe Joan-Enric va inaugurar les Jornades amb unes paraules de benvinguda, parlant de l’inici del curs. Hi assistien del Vicari General, Mn. Josep M. Mauri; el Representant del Copríncep Episcopal, Sr. Eduard Ibáñez; el Vicari de Pastoral i Delegat de Catequesi, Mn. Antoni Elvira i el Vicari General, Mn. Ignasi Navarri; a més de mestres i professors de religió, catequistes i membres de moviments i organitzacions d’Església a la diòcesi.
L’Arquebisbe Joan-Enric va destacar la importància de la formació contínua en tots els àmbits, subratllant que sempre és necessari créixer, afrontar nous problemes i qüestions que, tot i semblar noves, en realitat han estat presents sempre. Remarcà la rellevància de la temàtica de les Jornades d’enguany, enfocada en les ferides, el perdó i la reconciliació, temes que requereixen una reflexió profunda. Va reflexionar sobre el que significa “aixecar-se, prendre la llitera i caminar” del que ens parla l’Evangeli, destacant que aquest relat és fonamental per entendre el tema de les Jornades d’enguany, ja que ens crida a comprendre i assumir les ferides que portem i fer-nos-en càrrec. Considerà que l’ésser humà és inherentment feble i susceptible a les ferides, i que cal assumir aquesta realitat, i va acabar recordant el primer Àngelus del Papa Francesc, on va parlar sobre la importància de la misericòrdia, una temàtica que ha estat central en el seu pontificat: Déu no es cansa mai de perdonar, sinó més aviat som nosaltres els qui ens cansem de demanar perdó, i que la misericòrdia ha de ser un element essencial en la vida de l’Església.
Cristologia i Perdó. Així en parlà el P. Béjar
Després de la introducció del Dr. Torralba, el Dr. Béjar obrí les conferències. En la primera, “Cristologia i perdó: alguns elements constitutius”, el Dr. Béjar va explorar la relació profunda entre la cristologia i el perdó, destacant els elements essencials que els uneixen. Argumentà que el perdó no és ni un acte de debilitat ni una simple absència de càstig, sinó un compromís profund i transformador que sorgeix de l’amor i el sacrifici exemplificat per Crist. Seguint l’exemple de Jesucrist, Béjar redefineix el perdó com un procés actiu i sanador que implica reconèixer el dolor, alliberar el ressentiment i restaurar les relacions. Mitjançant un anàlisi dels elements constitutius del perdó cristià, parlà dels quatre principis propiciadors de la dinàmica del perdó associant-los amb una imatge que els va fer més entenedors: (1) el principi de gratuïtat o el bol, doncs el perdó, qüestió difícil segons el filòsof francès Jean Paul Gustave Ricœur, només pot ser possible en una atmosfera de propicia; (2) el principi de relació o el melic, doncs per a que el perdó es produeixi cal una bidireccionalitat per connectar no només amb el la nostra ferida, el nostre dolor, sinó també amb el de l’altre i la seva identitat; (3) el principi d’integració o l’elefant Dumbo de Disney, és necessari assumir tot allò que som per a no projectar les nostres carències a l’altre culpabilitzant-lo de les nostres falles; i (4) el principi de singularitat o el rostre perquè cal sortir d’un mateix per veure’s reflectit en el rostre de l’altre, doncs el rostre és invisible mentre que la cara és visible.
A la tarda es van reprendre les Jornades, i la darrera ponència del Dr. Béjar parlà de “El perdó difícil. Consideracions espirituals”. Abordà el tema del “perdó difícil” definit com aquell perdó que requereix un profund treball espiritual i personal per ser aconseguit de manera autèntica. Béjar presenta els passos que una persona ha de recórrer per arribar a un perdó veritable, subratllant que aquest procés és sovint complex i dolorós, i explora com el perdó genuí no consisteix simplement a oblidar les ofenses, sinó a reconèixer plenament el dany sofert, confrontar els sentiments de dolor i ira, i obrir-se a la possibilitat de reconciliació. Per a que aquesta reconciliació es produeixi cal apel·lar a la determinació de no venjar-se, la necessitat de d’introspecció, canviar la visió que tenim de l’ofensor, així com a la comprensió del paper de la gràcia divina en aquest procés. El concepte del perdó des d’una perspectiva cristològica, cal centrar-la en la figura de Crist com a font i model suprem del perdó. A través d’una reducció a l’absurd, Béjar va plantejar als assistents una reflexió profunda sobre com seria un món sense perdó sent aquest un món marcat pel ressentiment, la venjança i la divisió perpètua. Argumentà com, sense el poder transformador del perdó, les relacions humanes es trencarien i la reconciliació esdevindria impossible. El perdó, tal com es manifesta en Crist, és essencial per a la curació personal i col·lectiva i és fonamental per establir una societat justa i compassiva.
Les ferides del passat. Torralba parla de la memòria i el remordiment
En la seva primera ponència, titulada “Les ferides del passat”, el Dr. Torralba es va centrar en dues ferides de la memòria: el ressentiment i el remordiment, dos mots amb el prefix “re-“ que evoca la seva condició cíclica, dos elements que fan que hi hagi moltes persones amb la memòria turmentada, bé per allò que van fer i no poden oblidar, o bé per allò que els hi van fer i no poden oblidar.
Per donar resposta a aquestes ferides va parlar de la Carta del Papa Francesc “Sobre el papel de la literatura en la formación”, del 17 de juliol de 2024, per reivindicar el fet d’unir novament la teologia amb la literatura, especialment amb la lectura de textos clàssics que han superat la prova del temps. En aquests clàssics apareixen ferides i la solució per curar-les, doncs, la literatura expressa la vida i ens permet conèixer millor la condició humana a través de la veu d’algú. A través de les paraules “d’un altre” escoltem la nostra veu, pronunciant missatges que nosaltres potser no hauríem expressat mai. Així, la literatura ens dóna capacitat per apropar-nos al perdó mitjançant l’aprenentatge de tocar els nostres cors. Durant la ponència, Torralba cità uns personatges literaris dels clàssics que són víctimes d’aquesta situació com en “El Conde de Montecristo” d’Alexandre Dumas, “Carta al Padre” de Franz Kafka o “Crim i Càstig” de Fiodor Dostoievski. La memòria dels éssers humans és essencial, limitada, selectiva i emocional. És això el que la fa susceptible a ser ferida. És una memòria emocional perquè al recordar es desvetllen emocions, no sempre agradables, i en aquest punt va posar el focus Torralba: identificar i entendre el ressentiment i la rancúnia com a elements constituïts de la memòria ferida, que ens enverinen l’ànima. I també com comprendre que existeix la possibilitat que la víctima es transformi i es deslliuri de la ferida a través de la practica del perdó, la pràctica del penediment i la possible reconciliació final.
Després d’una pausa va seguir amb “Relats del perdó”. Se centrà en relats del perdó que provenen de la literatura universal, lligant-ho amb l’anàlisi cristològic del Dr. Béjar de la jornada anterior, eixamplant l’estudi amb elements de la literatura universal que parlen del perdó, però també de la venjança i quines conseqüències tenen. Entre els relats de perdó que trobem en la literatura, Torralba explicà la història del poder transformador de la misericòrdia que trobem en l’anècdota de “Els Miserables” de Víctor Hugo on el Bisbe Mons. Myriel perdona a Jean Valjean. El gest del Bisbe Myriel, en procés de beatificació, que en lloc de condemnar Jean Valjean opta pel perdó i la generositat, desencadena un canvi profund en el cor de Valjean, inspirant-lo a convertir-se en un home just i compassiu. Entre els relats de perdó que trobem a l’Evangeli, va fer una reflexió sobre el passatge de Sant Joan que narra la història de la dona adúltera. Jesús demostra misericòrdia enfront d’aquells que volien condemnar la dona, convidant-los a reflexionar sobre els seus propis pecats amb les paraules: “El qui de vosaltres estigui sense pecat, que li llanci la primera pedra”. Per Torralba, ambdues històries ens recorden que el perdó pot obrir un nou camí de redempció i esperança per a tothom.