El Papa Francesc utilitza la paraula “esquivar” en parlar de la nostra actitud davant dels pobres. Ho fa en el seu missatge per la VII Jornada Mundial del Pobre que celebrem en aquests dies.
És una actitud que coneixem: és, en el fons, aquella que ens descriu l’Evangeli del “Bon Samarità”, quan ens diu que el sacerdot i el levita van “passar de llarg”. Convindreu amb mi que és una expressió carregada d’hipocresia i d’egoisme: perquè arriben tard al culte religiós, no es poden aturar… la seva mirada es perd en el cel i no miren la realitat d’un germà caigut al terra. SI en la paràbola és la víctima d’uns bandolers, avui podria ser víctima de l’atur, de la guerra, de la pobresa econòmica o espiritual… Com aquells sacerdot i levita, nosaltres -molt sovint-, mirem amunt, tenim excuses: no volem veure aquells que ens exigeixen resposta.
Quantes vegades ens ha passat, i siguem sincers, que hem driblat com a experts futbolistes el rostre de la pobresa que se’ns ha presentat, amb una mà allargada cap a nosaltres a l’entrada d’un centre comercial, o de l’església del nostre poble, o tocant el timbre de casa nostra? A mi, més d’una i dues vegades. I els he esquivat… i després m’he sentit ben malament, amb el corcó de la consciència fent rau-rau…
Aquest diumenge, en les acaballes de l’any litúrgic i abans d’iniciar el temps de l’esperança de l’Advent, aquesta Jornada ens torna a interpel·lar. Ens demana saber aturar-nos i sortir del brogit de la vida… per tornar a aprendre a mirar de debò el nostre entorn. Una mirada que fuig d’encoixinats, que surt del l’emmascarament que propicia i busca els plaers més hedonistes i alhora menysté la trobada directa amb els altres.
Em podreu dir que ja col·laboreu: alguns omplint el sobre per la campanya que donem a les esglésies amb un seu generós donatiu, altres associant-vos a ONG’s…. i està molt bé. Però avui el Papa ens recorda en el seu missatge que no és només això, perquè aquesta acció és la fàcil, sense “contaminació” emocional.
El Sant Pare demana que, a més d’aquesta ajuda que fem i que permet veritables accions de caritat cap els vulnerables, fem un lligam vertader amb la mirada directa i propera al necessitat. Ens demana que siguem com el bon samarità: que sapiguem mirar al nostre proïsme, exercint la compassió, com en l’Evangeli, “un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí”. En fer-ho, fem més present -en la nostra humanitat i en la nostra història- la presència d’una Església viva, plena de suport i implicació dels fidels, que es compromet i no “esquiva” els pobres.
Mn. Jaume Mayoral, delegat Càritas d’Urgell