“Veure noves totes les coses en Crist”

Ignatius 500” és l’Any Ignasià que celebrem enguany per commemorar el cinquè centenari de la conversió d’Ignasi de Loiola, una experiència que el va transformar radicalment i va donar lloc a una espiritualitat que ha facilitat arreu l’encontre amb Déu de multitud de persones. Aquest Any Ignasià se celebra a tot el món entre el 20 de maig de 2021, aniversari de la ferida soferta per Íñigo de Loiola a Pamplona, i el 31 de juliol de 2022, festivitat de Sant Ignasi.
“Ignatius 500” commemora una transformació personal que canvià la historia de l’Església. És un esdeveniment que, com és habitual en la manifestació de Déu en la vida, vol donar importància a l’experiència interior i a la trobada sincera amb Déu.
Revisem alguns moments de la vida de Sant Ignasi que van marcar la seva experiència fundant:

1. La ferida. El 1521, l’exèrcit francès envaeix Navarra i el soldat Íñigo de Loiola corre a la defensa de Pamplona, en mans franceses. El 20 de maig de 1521, Dilluns de Pentecosta, una bala li destrossa la cama dreta, ferint-li també l’esquerra. Traslladat a la casa familiar, és intervingut quirúrgicament vàries vegades. És a punt de morir, però aconsegueixen salvar-li la vida.
2. La trobada amb Déu. Dedica la seva llarga convalescència a la lectura de llibres que troba a la biblioteca de la casa: una història de Crist i un volum de vides de sants. Passa dies sencers dedicat a la lectura i va creixent en ell una idea: “si aquests homes estaven fets del mateix fang que jo, bé puc jo fer el que ells van fer”. Una nit se li apareix la Mare de Déu, envoltada de llum i portant en braços el seu Fill. Des de llavors ja només pensa a transformar la seva vida: vol abandonar la casa pairal i anar a Jerusalem com a pelegrí. No sap que Déu ja treballa en ell.
3. El camí. El febrer de 1522 s’acomiada de la seva família i es posa en camí. El seu propòsit és arribar a Terra Santa, embarcant a Barcelona. Però la ciutat està tancada per por a la pesta, i, no volent ser reconegut per cap noble de la seva vida anterior, decideix esperar a la vila de Manresa. Passa per Arantzazu, Navarrete… fi ns arribar al Monestir de Montserrat i Manresa. És l’itinerari que avui rememorem en el conegut com a “Camí Ignasià”. Al Monestir de Montserrat fa confessió dels seus pecats i la nit prèvia al 25 de març, festa de l’Anunciació, es desprèn dels seus rics vestits i es determina a portar vida de pelegrí, començant, vestit amb un sac, a Manresa.

El mestre. A Manresa, allotjant-se en un convent i un hospici per a pobres i retirant-se a una cova per pregar, Déu fa en ell una nova transformació. Durant onze mesos (des de l’abril de 1522 fi ns el febrer de 1523) s’alternen entusiasme, angoixa, penitència, desesperació, visions espirituals i misticisme. A les consolacions dels primers temps segueix un període d’aridesa espiritual, de buit i tempesta. Finalment, surt d’aquella nit fosca i comença a anotar algunes experiències que li serviran per al llibre dels “Exercicis espirituals”. Íñigo és ja un mestre d’esperit.

La ferida que Ignasi pateix a Pamplona trenca el seu projecte de vida, però és una crisi que li dóna l’oportunitat d’accedir a dimensions internes de la seva persona que mai no hauria conegut de no haver estat “tocat” per Déu. Va necessitar temps, soledat i silenci per escoltar la veu de Déu. L’alternança de pensaments i imatges dóna pas a sentiments, emocions i ressons afectius. Parant-se a refl exionar-hi, percep que “tornar al d’abans” el deixa sec, mentre que endinsar-se en el seguiment de Jesús el mou i el fa anar cap endavant. A poc a poc, Ignasi aprèn a escoltar Déu, i això li genera canvis profunds.

Aquí s’inicia el procés de conversió d’Ignasi. És una primera consciència de la seva fragilitat –encara per explorar molt més– i una primera intuïció del tresor de l’Altre que va en ell i el posa en marxa. Aquest és un llarg camí que Ignasi haurà de recórrer –i passar per noves etapes de conversió, algunes duríssimes–, però el seu caminar comença a estar orientat cap a Déu.
El Superior General de la Companyia de Jesús, P. Arturo Sosa, a la convocatòria de l’Any Ignasià ens convidà a que “aquest temps sigui una ocasió especial per a ser renovats pel mateix Senyor”. I suggereix que aquesta renovació giri al voltant dels “Exercicis espirituals”, la pobresa, l’amistat, l’ajuda als pobres i el coneixement de l’espiritualitat ignasiana.
Aprofitem, doncs, “Ignatius 500” i atrevim-nos a “veure noves totes les coses en Crist”.