En la tradició d’Israel, l’Arca de l’Aliança era com un gran cofre que contenia les Taules de la Llei rebudes per Moisès al Sinaí, de mans de Déu. L’Arca rebia la màxima veneració com l’Objecte Sagrat per excel·lència; com un regal de Déu al seu poble. Llegim al llibre de les Cròniques: “Els levites portaven a l’espatlla l’Arca de Déu amb les barres, tal com ho havia manat Moisès, d’acord amb les ordres que havia rebut del Senyor”. Mereix atenció el fet que un objecte material, portador de la Llei, pogués merèixer una veneració tan gran, tenint en compte que la Llei no fou de cap manera suficient per a la salvació. Ens diu Sant Pau: “L’agulló que incitava la mort és el pecat, i el vigor del pecat ve de la llei”. Així doncs, la llei no salva. No fa altra cosa que identifi car i defi nir el pecat, perquè aquest consisteix concretament en transgredir la llei.
La veneració de l’Arca arriba fins al punt d’introduir-la al lloc sagrat i de tributar-li un culte semblant al què és ofert a Déu. Diu el llibre de les Cròniques: “Els levites portaren l’Arca de Déu i la posaren dins el tabernacle de Déu, oferint holocaustos i víctimes de comunió”. D’aquesta manera, l’Arca, portadora de la Llei, ha estat elevada al màxim honor i veneració de l’Antic Testament, perquè es convertís en símbol profètic de Maria que, en el Nou Testament, s’esdevé portadora de la gràcia.
La Llei, continguda en l’Arca, era incapaç de salvar; mentre que la gràcia continguda en Maria obre la porta a la salvació universal. A l’Arca, la Llei es va materialitzar en unes tauletes de pedra; la gràcia es fa present en la persona de Jesús, el Fill de Déu. Hi ha tanta diferència entre la grandesa de l’Arca i la de Maria com entre les tauletes de pedra i el Verb encarnat, com entre la Llei i la gràcia. A l’Arca, la Llei hi va ser posada exclusivament des de fora; en Maria, el Verb s’encarnà per una proposta de l’àngel representant del mateix Déu i l’assentiment lliure de la qui n’havia d’ésser portadora. Algú la va lloar ja en vida quan digué: “Sortoses les entranyes que us vandur i els pits que us van criar”.
Després, la cristiandat sencera ha atribuït a Maria el màxim honor i glòria quan ha cregut i confessat, des del primitiu cristianisme, que Maria, en arribar la seva hora, va ser enduta al cel per mans d’àngels i associada per sempre al Regne delseu Fill.