11 C
Andorra
jueves, noviembre 21, 2024
spot_img

La icona de caminar junts: els Santuaris

Obrir les portes del Santuari. Acollir ferventment. El Papa Francesc diu: “No hi ha tristesa més gran que entrar en un Santuari i no trobar-hi algú per parlar”. Acompanyar des de la caritat. Espigolo els tres verbs de la conversa de l’Arquebisbe metropolità de Tarragona i Primat amb els vint-i-vuit par ticipants a la XLV Trobada de Santuaris que va tenir lloc del 19 al 21 de febrer a Cambrils. El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia ens acull. Diu Mons. Planellas: “Misericòrdia, la Mare que es preocupa de nosaltres. Heus ací l’arrel de la devoció del poble reusenc que es plantà amb l’aparició de la Mare de Déu a la noieta a qui li feu un tatuatge d’una rosa com a penyora del miracle”. Era l’any 1592. Els responsables dels Santuaris de Catalunya, les Illes, l’Arieja i Andorra són feliços de caminar pel llarg camí reusenc.

El P. Joan Maria Mayol, Rector del Santuari de Santa Maria de Montserrat i Director del Servei Interdiocesà de Santuaris, fa la presentació mos trant el camí que agermana els Santuaris catalans, balears, de l’Arieja i d’Andorra. Projecta el Santuari a la pantalla. Cadascun dels participant es presenta. Diu el nom i explica les novetats des de la darrera trobada, que fou a Tortosa el 2023. Al torn de Meritxell, recordàrem els 150 anys de la proclamació de la Mare de Déu de Meritxell com a Patrona i protectora d’Andorra feta pel Consell General el 24 d’octubre de 1873. El fruit fou generós. Els pelegrins andorrans, que eren tots, consideraren la sortida de la profunda crisi del ferro un miracle de la Patrona.

De la presentació i benvinguda s’agraeix el fet de ser un dels moments de la Trobada en què s’aprèn més del camí recorregut el 2023. Ensems, es crea l’esperit de família que vol la Mare de Jesús amb la lletania poètica dels seus noms: Montserrat, Sabart, Loreto, Cisa… Sense oblidar, ens recorda l’Arquebisbe Joan, el nom de Sant Josep de la Muntanya, de Sant Salvador d’Horta, de Sant Ramon.

Hem fet un llarg camí que començà amb la recomanació de l’Abat Cassià Maria Just de l’Abadia de Montserrat: “Al costat d’un Santuari ha d’haver-hi una obra social”. Amb ocasió de l’any Jubilar del canvi de mil·lenni, l’any 2000, l’aleshores Bisbe de Girona, Mons. Camprodon, ho reafi rmà a la Trobada de Santuaris al Sant Crist de Balaguer: “No aneu a Roma a guanyar el jubileu, ni a Terra Santa. Busqueu-lo en els infants discapacitats”. Gràcies a Mons. Camprodon, AINA posà l’ascensor i fabricà les rampes perquè la casa de colònies fos una casa per a tots. El 19 de desembre de 1999, el Bisbe Joan Martí Alanis obrí la porta de la rampa que dona a la sala dels Pariatges com si fos la Porta Santa del Vaticà. L’arquitecte del nou Santuari de Meritxell, Ricard Bofill, completava els consells de l’Abat i del Bisbe de Girona: “Jo faig la casa per a la Mare; tu fes-la per als fills”.

Hem caminat i ens hem enriquit gràcies a la motxilla dels companys. He après del mossèn del Santuari de la Mare de Déu del Far: anava a la Trobada del Santuari de la Mare de Déu de la Salut; un veí de la Vall d’en Bas em confi à: “El mossèn del Far és un sant dins l’església del Santuari; i a fora és un gran empresari”. Un Santuari solidari, el del Far, que donava feina els caps de setmana a les universitàries de Girona per pagar-se els estudis.

El camí ens fa humils. “Jo soc el Camí”, deia Jesús. La humilitat del mossèn del Santuari de la Mare de Déu del Tallat (ens hi hem aturat en el viatge a la XLV Trobada) m’ha assenyalat el camí de cada dia a seguir. El mossèn feia de paleta, de cuiner per als caçadors, d’alberguista per als joves… tot per refer el monestir on volia acollir germanes de la Mare Teresa de Calcuta que haurien servit els pobles de l’entorn de Rocallaura fi ns a Vallbona de les Monges.

El sinònim de camí és esperança. Cada trobada ha estat per a tots una injecció d’esperança. AINA ha copiat la sala d’excel·lència dels Blauets per als joves monitors de la Mare de Déu de Lluc; els cuidadors del Santuari es diuen avui “donats”, com a Mallorca; agermanar natura i pregària ho hem après de la Trobada al Santuari de la Mare de Déu del Miracle. El P. Mayol ho glossà a la perfecció: “Cada Santuari és una sardana: és una festa d’alegria, és una dansa de la pau, és la dansa de germanor que dona la mà a tothom, tothom pot entrar en la rotllana, i de la plaça entrem a la casa de la Mare de Déu que infon sentiments cristians a la cultura catalana”.

Mossèn Joan Àguila, Vicari general de l’Arquebisbat de Tarragona, ha ben encaminat la feina a fer en la LV Trobada de Santuaris. A la seva conferència va marcar les etapes a seguir per al responsable d’un Santuari: “Acompanyar és reconèixer la persona i acceptar-la amb la seva història personal. Discernir és ajudar a descobrir on Déu porta la persona que hi busca aixopluc. Convertir és proposar, sense imposar, i estar atent a tots els condicionants. Ajudem el pelegrí perquè des de la llibertat i la bellesa canviï el “voldria ser cristià” pel “vull ser cristià”.

Resumeixo les conclusions de la Trobada en el lema del Jubileu de 2025: “Pelegrins d’esperança”. Els 28 participants d’enguany a Cambrils ja hem començat a caminar junts devers la 46a Trobada. “En camí devers el Jubileu 2025”, en comunió per la pregària. La pregària és el tema donat pel Papa Francesc a treballar i a viure per l’any 2025.

Related Articles

Connecta amb nosaltres

1,413FansAgradda
2,522SeguidorsSeguir
1,240SubscriptorsSubscriure

Darrers articles