En un acte senzill però en el qual va estar representat “tot el Bisbat”, des del presbiteri diocesà fins als treballadors de la Cúria, l’Arquebisbe Joan-Enric beneí i inaugurà el diumenge 17 d’octubre a dos quarts de cinc de la tarda la bella restauració que s’ha dut a terme els darrers mesos a l’edifici de la Casa del Bisbat, cinquanta anys després de la remodelació impulsada per Mons. Joan Martí Alanis al poc temps de començar el seu ministeri episcopal a Urgell.
Com en totes les obres d’una certa envergadura, també en aquest cas “han anat sortint cosetes”, va dir l’arquitecte Àngel Tuset, en part per haver hagut de sortejar els inconvenients afegits a causa de la pandèmia, així com per la premissa de partida, que les obres es fessin sense que calgués suspendre l’activitat a les oficines del Bisbat. Finalment, però, els treballs de condicionament, principalment de la teulada i de les façanes, i l’entrada, ha estat reeixit i ha assolit els propòsits del projecte que han dirigit els arquitectes Àngel Tuset i Lourdes Espar: un aspecte exterior en harmonia amb l’entorn on està situat l’edifici, i una millora substancial de l’eficiència energètica.
Pel que fa precisament a aquest darrer aspecte, els arquitectes han destacat el sistema de làmines incorporat a les moltes finestres de l’edifici, que permet regular la llum i l’escalfor del sol en funció de les hores del dia i de l’estació de l’any. Tuset afegia que el sistema de domòtica que s’ha instal·lat per regular aquestes funcions és l’únic que hi ha fins ara a La Seu, i possiblement a tota la comarca, almenys en un edifici d’aquestes característiques i dimensions.
També va intervenir el Vicari general, Mn. Josep Maria Mauri, que va posar en valor els treballs realitzats com un exemple més de la voluntat de conservar el patrimoni diocesà, que es fonamenta en el fet que “creiem en el futur”; i féu un breu repàs de les moltes obres de conservació que s’han dut a terme els darrers anys, amb més de 300 esglésies i 50 rectories restaurades, així com les obres fetes al Seminari, a l’Arxiu diocesà, la Catedral o al Museu Diocesà d’Urgell. Tots i cadascun d’aquests treballs, afegí Mn. Mauri, són alhora un signe davant la societat que ajuda a qui els contempla, independentment de les seves creences, a elevar-se vers el Senyor, perquè contemplar la bellesa terrenal és sempre un exercici que ens apropa a la bellesa de Déu.
Finalment, Mons. Vives volgué destacar la importància de la feina que es fa dins de les oficines del Bisbat, tant la que té a veure amb l’administració diocesana com la relacionada amb el vessant institucional del Bisbe d’Urgell com a Copríncep d’Andorra. Una feina, en tots dos casos, que sovint connecta directament la realitat diocesana amb el que succeeix arreu del món.
I clogué l’acte amb la pregària de benedicció de la nova façana de la Casa del Bisbat.
Benedicció i inauguració de les obres de condicionament de la Casa del Bisbat
