Dimecres que ve dia 8 celebrarem la festa de la Nativitat de Maria, que a Urgell amb la Mare de Déu de Núria, i a Andorra amb la Mare de Déu de Meritxell, estenen el seu patronatge i protecció sobre tot el Bisbat d’Urgell i sobre el Principat d’Andorra. Santa Maria vetlla per nosaltres des dels Pirineus, i no ens deixa mai. També en temps de pandèmia o de crisis podem confiar totalment en Ella, que vol la germanor de tots i la nostra fidelitat a Jesús i al seu Evangeli.
El 8 de setembre de 1921, ara fa cent anys, el Cardenal de Tarragona Francesc Vidal i Barraquer, amb el seu amic el nostre Bisbe d’Urgell i Príncep de les Valls d’Andorra Mons. Justí Guitart, van coronar canònicament la imatge de Jesús i de Maria a Meritxell. El Síndic general M.I. Sr. Josep Gresa s’havia adreçat al poble andorrà mesos abans, al novembre de 1920, per dir-los que “l’amor a Maria, elevant i transfigurant l’amor al país, ha format d’ambdós una espècie de patriotisme sobrenatural”. Els ciutadans respongueren a la invitació del seu Síndic amb una capta de joies perquè l’orfebre Cabot de Barcelona fabriqués la corona per a la Mare de Déu de Meritxell. El Consell proclamava: “Per patrona us aclama el Consell amb gran amor, que sou d’Andorra el tresor”. D’això fa un segle. Donem-ne gràcies a Déu!
Les primeres coronacions canòniques es remunten al segle XVII, i no van ser incorporades definitivament al conjunt de les celebracions litúrgiques fins al segle XIX. Aquest acte vol subratllar la devoció per la Mare de Déu, i consisteix en la imposició d’una corona -o corones, si la imatge de la Verge porta també la del Nen- a la icona o imatge. I sempre s’ha de subratllar la relació entre la corona i la conversió i la vida de fe dels fidels.
Se celebra que la Verge Maria és reina del Poble de Déu, i per això és invocada i tinguda pel poble com la seva Reina i Senyora, ja que és Mare del Fill de Déu Jesucrist, el Verb encarnat, aquell que «serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi» (Lc 1,33). Es posa en relleu el genuí culte litúrgic i l’actiu apostolat cristià. Tots els fidels hem d’entendre que la veritable corona de la Verge som nosaltres mateixos, i que la corona i les pedres precioses que la poden adornar són els fruits d’una vida de fe, que s’expressa en la caritat. A Meritxell hi ha hagut moltes iniciatives de servei i de caritat, de fe i d’unió de totes les Parròquies del país. I actualment la caritat és ben visible a la Parròquia de Canillo i a la Casa de Colònies Aina.
Pensem el que és demana en l’oració de la coronació: «Mireu, Senyor, benignament aquests vostres servents que, en cenyir amb una corona visible la imatge de la Mare del vostre Fill, reconeixen en el vostre Fill el Rei de l’univers i invoquen com a Reina la Mare de Déu. Feu que, seguint el seu exemple, us consagrin la seva vida i, complint la llei de l’amor, se serveixin mútuament amb diligència; que es neguin a si mateixos i amb entrega generosa guanyin per a Vós els seus germans; que, buscant la humilitat a la terra, siguin un dia elevats a les altures del cel, on Vós mateix poseu sobre el cap dels vostres fidels la corona de la vida». Joiosa festa del Centenari a tot el Principat d’Andorra!