El Papa Francesc va determinar que tot l’any 2024 de preparació al Jubileu del 2025 fos un Any dedicat a l’oració. Deia: “M’alegra pensar que l’any que precedeix l’esdeveniment del Jubileu, es pugui dedicar a una gran “simfonia” de pregària; abans de res, per recuperar el desig d’estar a la presència del Senyor, d’escoltar-lo i adorar-lo”. Per tant, estem tots convidats a promoure la centralitat de l’oració individual i comunitària. La pregària és una pràctica fonamental en la vida espiritual dels cristians; és la respiració de la fe.
En l’Any de l’Oració, hem de fomentar la pregària en la vida dels creients petits i grans. Aquest any ens ha de portar a una revifada espiritual, que revitalitzi la vida espiritual dels fidels, encoratjant-los a aprofundir en la seva relació amb Déu. També la pregària comuna fomenta la unitat entre els membres de la comunitat, creant un sentit de pertinença i solidaritat, especialment la pregària litúrgica i l’Eucaristia. Així mateix, en temps d’incertesa com el nostre, pregar més i millor, ens proporcionarà un marc per a buscar la guia i la saviesa divina; i encara, la pregària porta a la conversió, a la transformació personal i social, ja que pot portar canvis tant en les persones com en la societat, promovent la pau, la justícia, el benestar i l’amor.
El valor de la pregària és múltiple ja que ens fa viure la comunió amb Déu, perquè ens porta a establir i mantenir una relació íntima i molt personal amb Déu. Ens aporta confiança en la Providència divina i reforça la nostra fe de creients. És font de consol i de pau, ajuda sempre però especialment en moments de tristesa, bloqueig i ansietat, oferint la pau interior, la pau de Crist, que el món no pot donar. A través de la pregària, els cristians busquem entendre i complir la voluntat de Déu en les nostres vides, les reorienta i ens ajuda a discernir millor. I la pregària intercessora permet als cristians pregar pels altres, mostrant amor i preocupació pels germans i per tot el món, sense diferències.
Perquè una pregària sigui efectiva i significativa, ha de complir amb certes condicions i no apartar-se del model sublim que és sempre el Parenostre:
- Sinceritat: La pregària ha de ser sincera, provinent del cor, sense hipocresia.
- Humilitat: Els cristians han de pregar amb un esperit d’humilitat, reconeixent la seva dependència de Déu i que som realment pecadors.
- Confiança: La pregària ha de ser feta amb confiança en la bondat i la saviesa de Déu, creient que Ell escolta i respon. Fins en la creu hem de pregar.
- Perseverança: La constància en la pregària és important; no desanimar-se si la resposta no és immediata, i mantenir els propòsits a pesar de tot.
- Obediència: Les oracions haurien d’anar unides a la voluntat de Déu i amb una disposició a obeir els seus manaments. Estar oberts i disponibles.
- Gratitud: Incloure l’acció de gràcies és essencial, reconeixent les benediccions rebudes i la fidelitat de Déu a les seves promeses.
La pregària ocupa un lloc central en la vida cristiana, oferint un camí per a la comunió amb Déu, la transformació personal i l’enfortiment de la vida comunitària.