Fou el 2001 que vaig arribar a Urgell com a Bisbe Coadjutor de l’Arquebisbe Joan Martí i Alanis, a qui vaig succeir més tard com a Bisbe titular d’Urgell i Copríncep d’Andorra. Aquest any es compleixen els 75 anys de vida i 50 anys de sacerdot, aniversaris rodons que em porten a l’acció de gràcies a Déu pels seus grans dons i la seva misericòrdia envers la meva persona, i també agraïment per tots els qui m’han acompanyat i a qui he procurat servir perquè el Senyor fos conegut, estimat i seguit amb fidelitat.
El Concili Vaticà II va disposar que, en complir 75 anys, els Bisbes posem el nostre ministeri en mans del Sant Pare perquè sigui lliure d’acceptar-nos la jubilació i nomenar-nos un successor. I així s’esdevé avui a Urgell: el Sant Pare Francesc ha nomenat Bisbe Coadjutor d’Urgell amb dret a successió Mons. Josep-Lluís Serrano Pentinat, de 47 anys, nascut a Tivissa (Tarragona), a la Diòcesi germana de Tortosa, perquè vingui a ajudar-me a exercir el ministeri episcopal a la Diòcesi d’Urgell, i quan el Papa ho decideixi, em succeeixi com a Bisbe titular i Copríncep d’Andorra.
Ara treballarem en comunió, complementàriament, viurem junts i ens comunicarem les coses i els criteris per millor servir la Diòcesi i el Principat d’Andorra. Així ho vaig aprendre a fer jo amb l’arquebisbe Joan Martí quan vaig arribar a La Seu d’Urgell el 2001, i així ho mirarem de fer ara amb el bisbe Josep-Lluís, comptant amb la col·laboració dels preveres i diaques, dels consagrats i dels laics i laiques de la Diòcesi. Entre tots, sinodalment, estem cridats a ser l’Església santa de Jesucrist, que anuncia la seva Paraula, santifica i acompanya els fidels, i que estima amb l’amor que ens ve de Déu i l’autoritat del servei fet amb humilitat i entrega.
Comencem, per tant, una nova etapa de col·laboració entre els dos bisbes sempre per a evangelitzar i servir, per a estimar a imatge de Crist, el Bon Pastor. Demano a tots que ens hi ajudeu amb la pregària, el consell i el compromís. És una nova etapa per a la Diòcesi, que segur que ens renovarà i farà créixer. A tots ens caldrà acceptació i respecte d’opinions, decisions i maneres de fer, sempre amb generositat per oferir suport i atenció afectuosa a la persona que arriba, comprenent els seus anhels i forma de ser i de fer. Cal estimar i acollir de veritat, amb alegria i amb despreniment.
Per a mi també comença una nova etapa vital i l’aprenentatge de deixar pas al nou Bisbe, a saber minvar perquè l’altre creixi i a fer equip aportant la pregària i l’experiència, que són virtuts fonamentals per a una comunió efectiva i una col·laboració harmoniosa.
Demano que tots ajudem el Bisbe coadjutor Josep-Lluís perquè es trobi bé entre nosaltres i ens doni la gràcia renovadora del seu episcopat. A cada època el Senyor ens ajuda de formes diferents, i ens fa créixer amb el seu amor. Cal que ell creixi i que jo minvi, deia St. Joan Baptista, que és un gran referent per a mi, que tinc per lema episcopal les paraules “aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins”. Amb humilitat, sense cercar protagonismes, acollint les pròpies limitacions i veient les àrees on ell podrà excel·lir millor, vetllarem per vosaltres. Sempre i tots hem de confiar en les capacitats de l’altre i donar-li el suport necessari per dur a terme la seva bella missió: ser entre nosaltres presència viva del Crist Bon Pastor.
Siguem tots col·laboradors del nou bisbe coadjutor, cridat a succeir-me en el ministeri episcopal a Urgell. El Senyor ens ajudarà a ser fidels i a estar oberts a les novetats que Déu vulgui per a la nostra Diòcesi i la seva entrega a l’anunci de l’Evangeli.